dimarts, 26 de juny de 2012

Una abraçada


Encara no havies eixit amb el vestit que no mai em voràs a mi posat i ja se’m removia l’estómac, que planejava la fugida del naufragi en forma de llàgrimes. És absurd, supose, sentir la pèrdua si no marxes de ma vida. Tot i així, decidisc no fer-me entendre. A mi, que seguisc sent més vísceres que cervell. Així que ature la manifestació dramàtica del final del conte i torne mentalment enrere. Tu, de nou, amb el vestit que no em posaré. Tu, amb els cabells recollits descobrint les línies de la cara perfecta que tantes voltes he envejat. No me’n queda una altra: acomiade indefinidament les llàgrimes del drama per a donar la benvinguda al somriure que encara –ho reconec- no m’havia volgut dibuixar a la cara. Havia posposat aquest moment: sentia la necessitat imperiosa de viure’l de veres. 

Som germanes, i  la màgia d’allò compartit no desapareixerà mai, per bé que potser mai no desaparegueren les nostres diferències. Tampoc no marxaran del cor les penes d’allò que mai vam compartir. Però ja no vull mesurar les paraules ni els sentiments. M’has ensenyat que els anys que pesen sobre un cor reprimit només et fan perdre vida. Que estar boja no és, després de tot, una opció dolenta. I a qui li moleste, two stones, baby

I ara has decidit que serà ell qui t’agafe la mà per a recórrer el senderi de la vida. Qui canvie les teues nits de solitud per concerts i cançons que són la banda sonora d’una història que només vosaltres compreneu, per t’estimes i besos perduts entre els llençols. Però jo restaré darrere, caminant a prop de la teua ombra. Apegada, o quasi, a l’altra mà. I si caus seré ràpida, t’ho promet: mai més s’obrirà, punxant, roent, una sola ferida al teu cor. 

A aquestes altures pense, amb mig somriure, que tindre una germana gran em farà sempre seguir sent una mica xiqueta. La mateixa xiqueta vergonyosa, infectada pel virus de la por, que es va desfer abraçant-te en aquella església. I ara vull tornar-ho a fer mil voltes. Tants anys, tantes coses, per acabar resumint-les totes en una: asko maitte dizut.

2 comentaris:

Ona ha dit...

Preciós. Jo sóc filla única i no sé com es deu sentir quan tens un germà o germana, però m'has fet entendrir i venir ganes de tenir també una germana a qui dir-li tot això. :)

Ich bin G ha dit...

Moltes gràcies pel teu comentari, bonica! La veritat és que no sabria explicar-ho (i mira que m'agrada jugar amb les paraules!). Tindre una germana com ella et fa sentir protegida eternament... precioses no són les meues paraules, és ella sencera! :')

Una abraçada xicona!