dilluns, 19 de novembre de 2012

Deu

Fa por i alhora goig sorprendre's a una mateixa en instants d'absoluta improductivitat. Cada matí, cada vesprada, cada nit. Cada classe, cada cigarette break, cada conversa. Tots els moments que composen els meus dies són únics en si mateixos i per tu mateix. Per tu, que me'ls furtes perquè sí i em deixes sense saber què fer amb aquest cap. Si supeditar-lo al cor, si mantindre'l al seu lloc: eixa és la qüestió. I, entretant, el món s'atura cada volta que somrius.

Deu dies.


1 comentari:

la zona muerta ha dit...

Si somric és perquè estic content, i si estic content és perquè em dónes felicitat. Ara no et facis la víctima ;)

:)