Puntualitat.
Felicitats. Falta tabac, merda. La terrassa del bar. Bé, té màquina de
tabac. La cervesa. La cassalla. Com odie la cassalla, hòstia. Però a la
teua salut em sabia a glòria. Un altre glop enorme de cervesa, "per a
rebaixar". I un piti. Converses que no tenen en compte l'hora. El cambrer
ens fa fora. Tanca tot massa prompte un dimecres a este racó de La
Marina. Un altre bar. Una altra terrassa. Més tabac i més cervesa. La
mirada insoportable. Perquè si m'atrevisc a soportar-la crec que et
menge. De nou van a tancar. Ara pagues tu esta.
La mar. El banc mirant a la mar. Bromes, caminar mig tort, riallades entremesclades amb silenci sepulcral. Passen tres xics. Que passen, que desapareguen, collons. Abraçada espontània, o no. Sospir. Ai... Besar. Mossegar. Mans que volen, gemecs a un banc enmig d'un carrer front a la mar. Bonica banda sonora, la de les onades a tan sols uns metres.
Amagar-se a mitges. Mossegar, jugar, deixar-se endur. Cossos desconeguts
que es palpen, que s'exploren per a reconéixer-se. Tan primera vegada i
alhora tan fàcil. Mans que saben on van. Que intenten explicar tot allò
que la boca calla. Em poses. Ho vull tot. La sorra per dins del
pantaló. Sabates escampades. Que no passe ningú pel carrer, per favor.
Ens falta temps. Maleït temps, sempre anant contra mi. Però gràcies a
qui siga per regalar-me este abril que tant de temps he esperat. Per fi
el meu abril. La tragicomèdia. El nus a la gola per dins, el somriure
per fora. La por per dins, els collons per fora. El dolor clavat al pit,
el plaer manifest a la pell. És digne d'un abril, d'això no me'n
cap dubte. Una abraçada inacabable i mil besos per a donar-hi fi. Crec
que se'm partirà el cos en dos. Cames que tremolen. Queda't ací un poc
més. Tens raó, és màgic. Tant de bo poguera detindre's el temps. Esta nit, però, el temps era l'enemic.
Caldrà fer-li un pols al temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada