diumenge, 5 de juny de 2011

Shinobi

Paciència. La mare de tota ciència. Les senyores de bé de qualsevol racó del planeta entenen la saviesa que amaga al seu si aquest concepte. No cal clavar-se a meditar a un Dojo ni saber la seua traducció al japonès per a comprendre'l. Em pregunte què li passa al meu cap per a, després d'onze anys, no haver entès ni la primera de les lletres d'aquesta paraula. No puc ser tan negada. A l'Art Marcial, com a la vida, la paciència és sempre el trosset de llum que una s'emporta per a si quan es troba enmig d'un carreró sense eixida. Quan els malsons es repeteixen al cap en forma de "no pots" i "no mai te n'ensortiràs", shinobi és la clau. Hauria de ser-ho. Kamae. Posició de combat. Vigila, nena, obre els ulls -zanshin-, perquè la victòria o la derrota sovint depèn de les coses més simples. I més val una mica de perspicàcia que no pas altra cosa. Yomi.

El principal obstacle de tot plegat és que, paradoxalment i per a la desgràcia de les que no podem eixir de la dolça mediocritat, la paciència només es conquereix amb paciència. La fi és el propi mitjà, i viceversa. Sense la pràctica de shinobi no hi ha autèntic enteniment. Tota una vida desballestada. Acollonant.

I tot i això hi torne. No tindré paciència, però almenys sí perseverància. Potser només és tot orgull, al capdavall. O eixe esperit per no donar cap cosa per perduda. Kihaku. Qui sap. Aquell nosequè que m'empenta a seguir construint-me cada dia amb grans dosis de nuesa a estones humiliant, per bé que tal cosa no m'ha impedit mai familiaritzar-me amb els meus defectes i, fins i tot, reconéixer alguna virtud pròpia. Observar, al remat, les passions més íntimes que mouen aquest deteriorat cos cada nou matí.

Paciència per viure i sentir l'ací i l'ara, paciència per seguir lluitant. Paciència per entendre's sense paraules. Paciència per treure's del damunt la rígida sobrecàrrega d'allò purament estètic. "Ya eres primer Dan. Ya has aprendido muchas cosas. Bien, ahora te toca desaprenderlas", em va dir fa anys un gran home al que no li agrada l'etiqueta de mestre. 

Costarà, i molt, abandonar pel camí tanta càrrega que aturmenta -i impacienta- la ment.