dilluns, 22 de març de 2010

Llàgrimes al fem.

Vaig plorar tots els nostres cafés.
Promeses plenes de fe
fotografies en color
i tantes vesprades de perdó.
I plorí l'absència de respostes.
Les pretèrites hores mortes,
els quintos, la birra.
La meua covardia.
Els desdejunis de llavis i pell
el no saber escoltar llurs secrets.
El pajarito, el gordo, les baralles
de llàgrimes, abraçades i rialles.
I vaig plorar
pel que no vam compartir.
I vaig llençar
el nostre temps, la nostra vida,
la nostra fi...


... al fem. 

4 comentaris:

Carles ha dit...

Els moments passats no tornaran, però seran la llavor dels moments futurs...
Ànims!

Pepiuns ha dit...

Val la entrada ja és de fa temps, però com igualment està relacionada, ahí va el millor que he pogut trobar aquest capde:

"Solament te'n recordes de les coses bones. Quan recordes el passat, recorda'l com era."

Anònim ha dit...

M'agrada l'enfocament del bloc i els teus textos. L'únic que hauries de canviar són els links de la part dreta perquè la majoria no estan ben enllaçats i dónen error.

Endavant!

Té la mà Maria - Reus ha dit...

dono una volta pel teu blog
salutacions des de Reus