dissabte, 23 d’octubre de 2010

Ella no està acostumada a la gent de veritat

Canviar besos en pretèrit perfet per l'aquí i ara, no mai tastat com cal. Prendre decisions. Atac de nervis. Hi ha detalls de tercers i terceres que couen. Un sms antipàtic. Que n'és, de xunga. A veure fins quin punt li dóna pel cul. Sí. Aconsegueix l'únic que en tot aquest temps reclamava: atenció. La seua atenció. Resposta que no es fa esperar. Una trucada. On estàs? Retrobament. Cos bollint, mans paralitzades. Dissimulació amb bastant èxit. Una birra més. Que no. Va, una birra més, per favor. A ella li encanta observar com ell insisteix. D'acord, l'última. Embriaguesa, retrets. Silencis incòmodes. Deu ser la no coneixença, o la sapiència certa del que esdevindrà. Mil feines per al dia següent i només interessa eixa boca. Més persones, el Glop, cares conegudes que encara fan mal, molt de mal. Gràcies per no apartar la vista d'ella. El Forn dels Borratxos. 5 de la matinada... Un banc i diversa gent més èbria que sòbria. Un vòmit en terra ornamentant l'escena. Papes i cola. Paraules que perden sentit. Silenci que s'apodera del moment, d'aquell aquí i ara. Agut, el senyor Silenci, que sap quan imposar-s'hi. "Ara no sé què pensar"... i li invadeix la boca. Sense permís. Dret per dret, instint per instint. Retorn a l'adolescència de camí enlloc. Carrers del Cedre. 

Cada fanal apunta eixe parell de joves que acaben d'enviar el món a prendre pel cul.

Una foto "amb tot el carinyo que se li pot posar a una foto". Xica errant. Un bes sobtat envoltat en il·lusió. Fer-se preguntes absurdes. El Taverno, escenari de tantes mirades tímides. Còmplices i tímides. Ella beu birra i respira Pall Mall. Li ajuda a transportar-se al lloc en què realment vol estar. Lluny de la vida quotidiana i el judici popular. Lluny de les enveges malaltisses i de les aules de la Universitat. Ell és més de Red Bull. Potser per això és tan despert. Els seus ulls, lleugerament més grans que els de la mitjana de la gent, són dues llunes plenes quan els obre i la penetren. A ella li costa aguantar-li la mirada. Ànsia. No està acostumada a la gent de veritat. Passió. Ganes però por. Por a que eixa nit siga l'única. Les mans esbarant-se. Funcionen soles, no cal donar-les ordres. Silenci forçat. Gemecs ofegats. Mossegar-se un dit. Passar-lo pel seu pit i repassar eixe tatuatge a mig fer. Alguna rialla. La importància del plaer mental. Follar-se la ment, en diuen. Passar la mà per aquell cap rapat. Repetir-ho. Corre't. Corre't. Descansa. No te'n vages, merda, no te'n vages.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Tu fusmes?

Ich bin G ha dit...

"Fusme" de vegades, quan toca pensar i que allò que es pense no siguen destrellats.

Fènix ha dit...

No sé si serà pels "llocs comuns" que hi descobrisc en aquesta entrada però m'ha encantat.