Sexe eteri

Botons que obeeixen els dits. Cinturó que no es vol resistir. Cremallera que baixa a ritme lent, tan lent que crec que em desespere. Carícies furtives, furtades. Tanque els ulls per pensar-les. No puc fer massa més que prémer els ulls i gravar cada sensació a foc. Per si no torna. La llengua passa tímida, com qui s'endinsa en el terreny on s'han acabat les lleis, entre els pits. Crec sentir cada racó del meu cos. Unes paraules a cau d'orella. No sembles tranquil, i crec que això em posa. L'alè a sobre fa perdre el sentit. És aprendre a embogir amb no res. La pell i el vell es posen en guàrdia. Un dit repassa els meus llavis, marcant-los, redibuixant-los. La meua llengua demana investigar-lo. Ell, independent, baixa fent formes irregulars cap als mugrons, duríssims ja. Endevine, de sobte, uns llavis humits baixant cap al ventre. No sembles tranquil, però les mans parlen per sí soles. És un pacte.  Largo. Eixos llavis pretenen fer-me morir abans de sentir-los. Es posen dolçament sobre el xicotet tanga. Milions de graus de temperatura brollen per cada porus de la meua pell i jo em sent idiota, immòbil. Lento. Si poguera cridar, t'obligaria a fer-ho tot. Aquells llavis que semblen gaudir fent patir per fi atenen el meu desig. Es colen entre les cames sense el mur de tela que em cobria la vida. Adagio. La mirada apuntant al sostre. Ja no sé si sent dits, llavis o llengua. Moderato. Sols sé que em toca un àngel. Allegro. Comence a tremolar. Crec que vaig a esclatar. Presto. Em mossegue el llavi inferior i les meues mans premen fort els llençols humits del llit. Prestissimo. Cames i natges es tensen sense voler. Pura reacció. Sospire entretallada i m'entregue completament a l'instant, dolç i agònic, on sent morir. Ara el no res ho inunda tot. Sols puc escoltar un llunyà tic-tac.
 
Alarma. Òbric els ulls. Merda, les 09:20 i un treball per fer. És maig i fa fred a la cambra. La roba interior, mullada.