dilluns, 19 d’octubre del 2009

Vosaltres, que ejaculeu idees.


Vosaltres voleu alçar una mà simbolitzant la vostra lluita contra els valors patriarcals, i amb l'altra us masturbeu amb qualsevol ésser que acomplisca la gloriosa combinació de manca de neurones i excés de pit.


Voleu cridar amb la vostra boca, de forma sistemàtica i diplomàtica, "no a la violència de gènere" mentre sovint aquesta boca vostra palesa moltes idees que envaeixen el vostre cap. Idees que us deixen a l'alçària del fem.

Voleu fer-nos creure que vosaltres sou diferents, que esteu conscienciats, que aneu a ensenyar a la societat, i encara us queden moltes lliçons per aprendre.

Les vostres paraules són, acàs, ben rebudes per la mitjana d'aquelles tontes aneuronals a les que no els hi molesta especialment ser sexualitzades. Però amb moltes altres us esteu equivocant amb tal precocitat verbal incontrolada.

Eixe desvalor en que esdevenen les vostres idees verbalitzades, eixe descontrol seminal de les vostres cordes vocals, eixes aniquil·lacions de la nostra estima pròpia no fan sinó expandir la distància entre nosaltres, i no us en voleu adonar de l'errada, i seguiu tirant la puta al riu, i rient, i ofenent, i sexualitzant-ho tot al vostre entorn.

No ens ejaculeu a sobre les vostres entranyes masclistes. Us fa tant o més banals que quan les transformeu en fets.

dissabte, 17 d’octubre del 2009

A través d'una boira espesa

Sé que t'amagaries als cantons dels espills trencats. Aquells que acristallen tota la prosa lírica que mai més t'escriuria.

No ho saps.

Les teues mirades buides, els teus silencis tensos com a candils sense oli, tallarien la boira pesada de la nit en què em deixaries amb les mans buides i el cor trencat per sempre.

I potser algun dia perseguiries la meua silueta a través d'aquella boira espesa, d'aquell paratge d'aire saturat i irrespirable.

No obstant això, t'ho dic.

El futur sempre és mentida, sempre és il.lusió.

Aleshores tal vegada comprendries. Pero em trobaries llunyana. Tant, que el meu món seria hostil. I una vegada més, oblidaria que ja havia perdut la fe en el temps, en l'honestedat i en l'eternitat dels sentiments.