dilluns, 19 de novembre del 2012

Deu

Fa por i alhora goig sorprendre's a una mateixa en instants d'absoluta improductivitat. Cada matí, cada vesprada, cada nit. Cada classe, cada cigarette break, cada conversa. Tots els moments que composen els meus dies són únics en si mateixos i per tu mateix. Per tu, que me'ls furtes perquè sí i em deixes sense saber què fer amb aquest cap. Si supeditar-lo al cor, si mantindre'l al seu lloc: eixa és la qüestió. I, entretant, el món s'atura cada volta que somrius.

Deu dies.


dijous, 15 de novembre del 2012

Llavis que criden rebel·lia

Sec davant la pantalla després de disset hores al carrer, hàbitat que amb els anys ha esdevingut natural, i al silenci amb banda sonora de Chopin que impregna l'habitació et pense. En són moltes, les preguntes que m'han visitat el cap darrerament. Massa perquès per tan poques respostes. Sobtadament, l'última calada de l'últim cigarret de la jornada em regala un impuls interior que il·lumina tots els dubtes. A aquestes alçades de la nit no recorde com m'aterria aquella conjetura no resolta al voltant de si veritablement era possible, per una dona com la que subscriu aquestes paraules, arribar a despertar cap estima dins de tu. Les respostes són evidents.

Una dona que s'autoanomena revolucionària és extraordinàriament sensible sense ser feble. Pot sentir ben endins fins la més absoluta insignificància perquè s'indigna més. Cert és que conceb tot tipus de preguntes que no són, precisament, innocents. Preguntes que porten implícit el qüestionament. Perquè crida més fort, gemega més profundament, plora més desconsoladament i desitja més ansiosament. Una dona que es diu revolucionària sempre alça la vista per apuntar més enllà del codi de valors que impregna la majoria dels cervells. Perquè mira més enllà de l'estètica i l'arquetip preconcebut per la mercaderia femenina. Perquè la seua feminitat no mai depèn de les determinacions del capital i és més sensual que els capricis tendencials del moment que li ha tocat viure en un món que no li basta. Perquè defensa i es defensa. Perquè besa, delirant, com si no hi haguera un proper bes. Una dona revolucionària ix cada matí per la porta de casa fent sentir les seues passes. Carrega responsabilitat a les esquenes, rebel·lia als llavis i milers de raons entre els cabells. Raons per ser i estar. Una dona revolucionària no olora a Dior, sinó a pòlvora, a esprai, a gasos lacrimògens. A terra, a suor, a muntanya, a sang, a sols d'hivern.

dissabte, 3 de novembre del 2012

Fallen les cordes vocals


Fallen les cordes vocals en nits de solitud i d'abraçar-se sola al propi llit. Em pregunte on han marxat les paraules de la boca. O per què en teclege d'altres -amb no massa determinació, però les teclege- i tanmateix no sóc capaç de parlar-les. Tantes tardors després, seguisc sent la mateixa xiqueta estranya que al col·legi s'apartava de la resta per seure a qualsevol racó i escriure o dibuixar dimensions llunyanyes -surrealistes i alhora hiperrealistes- on imaginava fugir, infectada de veritable paüra. Efectivament: vint-i-quatre anys i, en comptes de parlar...

Serve i conserve totes les meues paraules. Les guarde al silenci opac d'aquesta gola que es va congelar quan els teus ulls em penetraren i, sense poder deixar-les anar, he de confessar que és un cor sincer qui les dissenya. Pense en les meues paraules i m'arrencaria amb violència el coll perquè, xiquet, descoratja que no les pugues escoltar. Mai no sabràs de boca meua les hores nocturnes que t'he somiat sense realment voler-ho, ni quantes voltes t'he invocat volent realment fer-ho. Mai no podré explicar-te per què espai i temps sovint em fan la broma pesada i decideixen dibuixar la teua figura perfecta al meu davant. I em deixen vore't, o tímidament imaginar-me robant-te un tros dels llavis. O, senzillament, seient a un banc per Glòries o Tetuán. Despullant-me amb la teua mirada incisiva, d'ulls de gel que volen fondre's, i esbrinant el que ocorre amb aquesta nena de llavis negats. 

Tan senzill i alhora tan difícil. Em conforme, entretant, deixant-me empresonar cada nit pel plaer de pronunciar el teu nom entre vapors d'aigua calenta i gemecs ofegats.