El meu silenci, pel teu

El meu silenci, eina per pensar-te com a quelcom inassolible. Mur que, gèlid, egoïsta, t'ensordeix el meu prec. I el perfum dels meus batecs et fregaria, en passar pel teu costat, i tu mai no ho sabries. No et culpe, company: no se sent el crit ensordit. Avui comprenc que el teu silenci, el fingir que tot ho ignores, és la manera més subtil de declarar la teua indiferència. Tal silenci és -no ho dubtes- molt més dolç que les paraules.

Ara que cau la nit, i amb la boca apegada al cigarret, no puc deixar d'entonar aquelles paraules de Benedetti. "Aunque la noche pase, y yo te tenga y no"...