dissabte, 4 de setembre del 2010

Flashback II - "Singin' in the rain..."

Hoy la tierra y los cielos me sonríen,
hoy llega al fondo de mi alma el sol,
hoy la he visto... la he visto y me ha mirado.

 
Mulla amb força aquest cel que avui ens plora, desesperat per si neteja una mica la terra. I avui, per primera vegada, m'he sentit anant contranatura.

Plorava el cel amb llàgrimes àcides que em corrien per sobre a les 10 del matí d'un trist dijous de tornada a la rutina estudiantil. Podia banyar-me amb la seua tristesa a la seua cortina gris perla. Em feia prémer el pas perquè em sentira incòmoda mullant-me al carrer.

No obstant, somreia sota la llibreta de plàstic que amb prou feines em servia per cobrir-me la cara. Somreia mentre mirava cap a dalt i m'acomiadava. I me n'anava, furgant amb una mà la ronyonera en busca d'un cigarret i sostenint la llibreta sobre el cap amb l'altra, mentre Bécquer em feia una visita mental per primera vegada en molt, moltíssim de temps. I pensava aquells versos quan repetia, quasi de forma sistemàtica, el ritual que havia fet sempre en el passat: entornar tímidament el cap per mirar-lo de nou.

I ens hem enxampat de nou. I ens hem envermellit de nou. I hem tornat a mirar cap al front de nou, seguint amb els nostres respectius camins i tractant de fer que tot plegat quedara com a pura casualitat.

Però m'ha sorgit un riure ben alt i m'he guardat el cigarret per algun altre moment. Tenia bon sabor de boca.