Una vesprada com qualsevol altra.

Solen conéixer-me com la Gorriti i vaig nàixer un 26 d’octubre. De petita volia ser pirata o reparacoses, i en créixer vaig enamorar-me de la literatura del segle XIX. Mai no vaig voler ser princesa. Sóc independentista des que tinc consciència. El col•legi se’m passà entre canvis de món i país i cançons de Laboa amb llàgrimes als ulls. Als quinze anys vaig perdre la virginitat i encara no l’he tornada a trobar. Cada any escolte Schumann quan arriba la primavera deliciosa i Beethoven quan s’apropa la tardor romàntica. A l’abril m’enamore i al novembre m'acollone. Quan em sent feliç balle nua sobre el llit o toque l’acordió, i quan em sent trista fugisc a la Mediterrània per alguna escullera de Dénia o em refugie a la tinta sobre paper. M’encisen els xics golfs i somiadors que furten somriures i besos sense permís. M’horroritza el vi car i bo però de vegades bec molt de kalimotxo per un euro. M’agrada beure vodka somiant amb la revolució. Les ratlles de les rajoles de tots els sòls del món tenen un complot per assassinar-me. Sóc molt políticament incorrecta i no soporte els insubstancials incapaços de donar-me conversa durant més de cinc minuts. Jo em declare rara, però algunes persones em diuen que sóc especial. Tinc els ulls menuts i marrons, totalment corrents, i amague la meua necessitat de dur ulleres perquè em paren, com a mínim, horribles. Sóc tricampiona del País Valencià en combat, i tot i això seguisc odiant competir igual que el primer dia. Porte el Karate i les Arts Marcials a la vida. El seu nom tatuat a la pell; la seua filosofia de lluita tatuada a la ment. Tinc una graciosa corvatura al nas que parla pels meus gens i el meu cognom, i que em fa lluïr-la orgullosa. Tinc els pits preciosos i un cul prominent -per dir-ho finament- amb una marca de naixement a una natja, i mai no recorde a quina. Escric perquè em desocupa la ment. Tinc molt bona memòria. La meua vida, el meu pensament, els meus records i tot el que de mí forma part conforma un caos ordenat. Adore el sexe i el riure d’una forma més animal que racional. Hi ha besos que em semblen terriblement bruts i mamades devoradores que em semblen estranyament romàntiques. L’equilibri en mi és impossible. Sempre. Em té completament igual que el deliri i la irracionalitat hagen deixat de ser genialitats. No puc evitar començar el periòdic sempre pel final. Sóc una emocionada de la vida. I avui estic contenta, tot i no tenir perquè.