Sé que t'amagaries als cantons dels espills trencats. Aquells que acristallen tota la prosa lírica que mai més t'escriuria.
No ho saps.
Les teues mirades buides, els teus silencis tensos com a candils sense oli, tallarien la boira pesada de la nit en què em deixaries amb les mans buides i el cor trencat per sempre.
I potser algun dia perseguiries la meua silueta a través d'aquella boira espesa, d'aquell paratge d'aire saturat i irrespirable.
No obstant això, t'ho dic.
El futur sempre és mentida, sempre és il.lusió.
Aleshores tal vegada comprendries. Pero em trobaries llunyana. Tant, que el meu món seria hostil. I una vegada més, oblidaria que ja havia perdut la fe en el temps, en l'honestedat i en l'eternitat dels sentiments.
No ho saps.
Les teues mirades buides, els teus silencis tensos com a candils sense oli, tallarien la boira pesada de la nit en què em deixaries amb les mans buides i el cor trencat per sempre.
I potser algun dia perseguiries la meua silueta a través d'aquella boira espesa, d'aquell paratge d'aire saturat i irrespirable.
No obstant això, t'ho dic.
El futur sempre és mentida, sempre és il.lusió.
Aleshores tal vegada comprendries. Pero em trobaries llunyana. Tant, que el meu món seria hostil. I una vegada més, oblidaria que ja havia perdut la fe en el temps, en l'honestedat i en l'eternitat dels sentiments.
5 comentaris:
:'| Te trobe a faltar, Itxasne.
Aquest text és bell..pèro trist..
Amo-te tanto.. =')
Jo, Itxasne... Què bonic.
Això és tenir valor per a ficar les coses al seu lloc.
Un besot!
Pd: Agregada quedes i benvinguda al món blogaire!
molt molt bonic
vaja, no podria averiguar de cap manera la identitat d'aquest misteriós josep? que no em diràs qui ets? ;)
umm...molt inspirat...molt dramàtic...
m'ha agradat! ;)
que vaja bé!
Publica un comentari a l'entrada