Els records. Tots aquells mesos. Els darrers dies. Censurats. Prohibit sentir explicar. Prohibides les paraules. Prohibit mostrar la veritat. Prohibit expressar tantes sensacions reals. Tot censurat. Sols hi ha una cosa permesa: "folla'm com una bèstia i calla com una puta".
¿Tu verdad? No, la Verdad,
y ven conmigo a buscarla.
La tuya, guárdatela.
(Proverbios y Cantares, LXXXV, Antonio Machado)
7 comentaris:
O.o
Ona, guapa, ací és que servidora ha rebut suggeriments d'autocensura. Viure les coses no està malament del tot, però contar-les? Contar-les no! Que se n'assabenten les princeses Sissí que esperen a la torre del castell pentinant-se els cabells i ja l'hem cagat. Les granotes que volen anar de prínceps ja ho tenen, açò de la censura...
XDD
NO hi ha res millor que escampar-ho tot! Mira, llegeix-te això, que ho expressa molt bé:
http://koi-dai.blogspot.com.es/2012/09/res-no-explicat-pot-ser-veritat.html?showComment=1347739705262#c185792403578454308
Perque viure coses si no pots explicar-les? ;P
http://koi-dai.blogspot.com.es/2012/09/res-no-explicat-pot-ser-veritat.html
Gran text el del teu col·lega blogger, nena! Vaig a seguir-lo. I sí, descriu perfectament allò. De vegades sembla que no hages viscut igual una cosa si després no pots compartir-la. La impotència de no poder-ho fer, de sentir que algú m'ha tallat les cordes vocals tot per tal de no molestar els tímpans d'alguna altra, és difícil d'obviar.
Exacte. És com allò de callar-se les aventures sexuals del passat perque no pensin que ets una pervertida. Quina gracia té haver viscut coses úniques que poca gent viu, si no les pots explicar a ningú? XD
Salutacions!!
He caigut per aquí voltant pel mar dels blogs i m'ha agradat molt aquest text! Té un nosequé valent que m'agrada :)
Petons!!
Publica un comentari a l'entrada