Por una mirada, un mundo;
por una sonrisa, un cielo;
por un beso... yo no sé
qué te diera por un beso.
Rima XXIII, G. A. Bécquer
A voltes em sent reina, com si tot ho posseïra, i a voltes em sent desposseïda. Mendicant, en el tèrbol instant de la indecisió mútua, un simple bes. Entra per la finestra un raig de sol amb la primera claror del dia i em descobrisc preguntant-me, abans d'obrir els ulls, si no eres tan sols una mentida. He sentit el teu bes, i s'ofega per moments a una mar profunda. Sembla que vol perdre's, que no el trobe, que m'apressure al seu darrere. L'he sentit i no en tinc prou. Necessite viure'l, perquè és l'únic que em podré guardar. Que poses sobre ells, en format reduït, tota la teua tendresa i una part de la passió que amagues. Que tranquil·litzes aquests llavis que vessen nervis i por. Que regne el silenci i no el trenques amb paraules. Que descobrisques el meu sabor barrejat amb Estrella i Winston enmig del moment d'una nit que serà surrealista, i tanmateix serà per sempre meua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada