Hoy la tierra y los cielos me sonríen,
hoy llega al fondo de mi alma el sol,
hoy la he visto... la he visto y me ha mirado.
hoy llega al fondo de mi alma el sol,
hoy la he visto... la he visto y me ha mirado.
Mulla amb força aquest cel que avui ens plora, desesperat per si neteja una mica la terra. I avui, per primera vegada, m'he sentit anant contranatura.
Plorava el cel amb llàgrimes àcides que em corrien per sobre a les 10 del matí d'un trist dijous de tornada a la rutina estudiantil. Podia banyar-me amb la seua tristesa a la seua cortina gris perla. Em feia prémer el pas perquè em sentira incòmoda mullant-me al carrer.
No obstant, somreia sota la llibreta de plàstic que amb prou feines em servia per cobrir-me la cara. Somreia mentre mirava cap a dalt i m'acomiadava. I me n'anava, furgant amb una mà la ronyonera en busca d'un cigarret i sostenint la llibreta sobre el cap amb l'altra, mentre Bécquer em feia una visita mental per primera vegada en molt, moltíssim de temps. I pensava aquells versos quan repetia, quasi de forma sistemàtica, el ritual que havia fet sempre en el passat: entornar tímidament el cap per mirar-lo de nou.
I ens hem enxampat de nou. I ens hem envermellit de nou. I hem tornat a mirar cap al front de nou, seguint amb els nostres respectius camins i tractant de fer que tot plegat quedara com a pura casualitat.
Però m'ha sorgit un riure ben alt i m'he guardat el cigarret per algun altre moment. Tenia bon sabor de boca.
Plorava el cel amb llàgrimes àcides que em corrien per sobre a les 10 del matí d'un trist dijous de tornada a la rutina estudiantil. Podia banyar-me amb la seua tristesa a la seua cortina gris perla. Em feia prémer el pas perquè em sentira incòmoda mullant-me al carrer.
No obstant, somreia sota la llibreta de plàstic que amb prou feines em servia per cobrir-me la cara. Somreia mentre mirava cap a dalt i m'acomiadava. I me n'anava, furgant amb una mà la ronyonera en busca d'un cigarret i sostenint la llibreta sobre el cap amb l'altra, mentre Bécquer em feia una visita mental per primera vegada en molt, moltíssim de temps. I pensava aquells versos quan repetia, quasi de forma sistemàtica, el ritual que havia fet sempre en el passat: entornar tímidament el cap per mirar-lo de nou.
I ens hem enxampat de nou. I ens hem envermellit de nou. I hem tornat a mirar cap al front de nou, seguint amb els nostres respectius camins i tractant de fer que tot plegat quedara com a pura casualitat.
Però m'ha sorgit un riure ben alt i m'he guardat el cigarret per algun altre moment. Tenia bon sabor de boca.
3 comentaris:
"M'he guardat el cigarret per algun altre moment. Tenia bon sabor de boca".
Brutal
Bones! Feia molt que no passava per aquí i veig que segueixes en forma! MOltes lletres i moltes reflexions! Tant de bo fos tan prolífic!
Això del blog em pega molt a ràfagues, a veure si ho agaf com una rutina i puc seguir-te com toca ^^
supos que estaràs en vaga com jo, a veure si aprofit i materialitz alguna cosa!
Molt bo el desenllaç ;) Jo no sé si hagués pogut guardar-lo per a un altre moment el cigarret ;)
Cuidat guapa! Salut!!
Anda! doncs llegir això també deixa bon sabor de boca, i arranca un somriure. Delícies quotidianes? i jo que sé, però m'agrada ;)
Publica un comentari a l'entrada