Sota l'aigua

Minuts interminables de pensaments mesclats amb records que no deixen de visitar la ment com si aquesta no haguera volgut ignorar-los mai. La mateixa manera d'escriure. Elegant però no barroca, concisa i directa però sempre menys que la meua, perfecta en la consecució de l'objectiu bàsic, el de clavar-se directament al cor com una fletxa punçant. Sempre aconsegueixes amb lletres allò que et proposes. Volies fer-me mal i et bastaren paraules per tal cosa. Vols tornar-me boja i ho estas aconseguint de bon tros.

Una dutxa tèbia a les dues de la matinada. No puc seguir en peu, no tinc ànims. Asseguda a la banyera amb les cames estirades, clave la mirada al roig de les ungles dels meus peus i comencen a passar un seguit d'escenes pretèrites per la meua retina com si s'hagueren pausat durant anys i aquella nit, a aquella mateixa hora, decidira la pel·lícula pulsar-se el botó de play perquè sí.

Els versos i les paraules que només tu i jo enteníem a la taula de l'aula d'Història de l'Art. El dimecres al banc. Muntanyes de paper i boli negre plenes de les paraules més boniques del món. Aquella facilitat inexplicable per embogir-te com no ho he fet amb ningú. Aquella manera de suportar-ho tot, de posar l'altra galta. Perquè et deies egoïsta però el teu altruïsme, quan enamorat, enlluernava la més obscura sospita.

Els finals. Les paraules lletges. L'odi, la polarització, la desneutralització, la despersonalització i tota aquella freda crueltat que envoltava una època que mai no sabrem per qui dels dos fou més amarga.

No puc pensar més. Vull obligar la retina a fer pause de nou, però no em fa cas, la reputa. Atura't. No em tortures més. Massa preguntes sense resposta i no tinc força per pensar-les. Una filera infinita de fotogrames construïnt escenes del que podria ser un nou encontre de pells mig desconegudes em suggereix amb subtilesa que conduïsca l'aigua de la dutxa per on el meu cos demana a crits desesperats. Aigua. És només aigua i em fa perdre'm en el plaer que un dia coneguérem.

Després de la dolça mort, recobre la respiració normal i em passe l'aigua per la cara. No es noten, les esborronen les gotes intenses del telèfon de la dutxa, però tinc les galtes plenes de llàgrimes furioses. "Lloraba porque todo, porque nada, por cosas".