Egoperifèrica -o la idiotesa en tercera singular-

Mira-la, eixa del carrer. La que seu a un banc a les dues de la matinada d'un dissabte, després d'unes hores a la biblioteca, perquè no vol pujar a casa i quedar-se sola, atrapada entre les seues parets. La idiota de la Gorriti. Qui? La idiota de la Gorriti! Idiota caiguda -estrellada- del cel. Mal pardal desplomat. Tan campant, tan insulsa i tan insípida. Gens interessant i massa tomacosa. Idiota vagant pels cantons de València, errant a la ventura, amb paraules melòdiques que s'inventa i que no canta. La idiota de la Gorriti... Acabaran, en fi, atacant-la una filera de voltors àvids per devorar-li les entranyes, les ganes i tot allò que antany posseïra amb orgull i zel. Serà que se li nota que la gent li sembla imbècil. O que tampoc no li ha importat mai semblar-ho ella. Perquè és prou imbècil, la Gorri. La que seu al banc a les dues de la matinada per no entrar a casa, sí sí. La que s'odia per moments i no es comprén. La que odia la seua cara inexpressiva, el seu cabell de mil destells, la seua ànima horror vacui. No s'ha depil·lat les cames, però tampoc no les ha de mostrar. Per llençar al fem directament, encara que et plore i et diga que ho intenta, que vol ser millor, que en el fons és bona tia. Amb la Gorriti sempre et desil·lusiones: t'esperes coses per no res. No et faça pena veure-la plorar! Sols vol dormir. Dormir i que les hores passen i fugisquen d'entre les seues mans. Diuen que el temps tot ho sana. Ella vol creure's tal estupidesa, i per això el perd èbria i desitja que passe ràpid. Sap que mai no serà una dona bonica per fora, i menja golosies al banc sense considerar els cúmuls de lípid que, de segur, s'amuntonen a les cuixes. Sap que mai no serà tampoc una dona bonica per dins, i es menja quasi sense mastegar la rancor i la mala sang del seu voltant, sense considerar el seu cor saturat. La idiota de la Gorriti, que no deixa de buscar raons per plorar i per lamentar totes les coses que no li deixen viure en calma o amb un somriure a la cara tal que puga sostenir-lo durant hores. I anar a un concert divertit, o emborratxar-se com tothom, o fer banalitats i sentir-se plena per tal cosa. I vens a plorar-me. Què merda eres, Gorriti.